L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat fa un seguiment a la instal·lació del nou col·lector de salmorres
Les obres del col·lector de salmorres al seu pas per Olesa de Montserrat afrontarà a la primavera el tram més complicat: l’Areny del Molí. El calendari amb què treballa l’empresa constructora és poder acabar tots els treballs la tardor de 2024 i després de trenta mesos de treballs.
Punt d'accés al col·lector de salmorres al riu Llobregat.
El regidor de Planejament i Urbanisme de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Marc Serradó, s’ha reunit amb la direcció de l’obra de l’empresa encarregada de la construcció del nou col·lector de salmorres al seu pas pel municipi. A més, aquest dimarts, el regidor també ha fet una visita sobre el terreny per comprovar com avancen els treballs.
El primer objectiu de la reunió ha estat “conèixer el desenvolupament del projecte”, és a dir, el que ja s’ha fet i el que hi ha pendent. El regidor ha explicat que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat s’ha marcat tres prioritats a l’hora de fer el seguiment: "garantir el pas pel camí del riu a la ciutadania, que es generi el mínim impacte ambiental i que es compensin les actuacions amb treballs de renaturalització de la llera".
Serradó ha avançat que “ja hi ha fases importants acabades” i que "el projecte, per tant, ara es troba executat “a la meitat”. El regidor ha explicat que el nou col·lector de salmorres és una obra d’enginyeria civil complicada i amb un impacte mediambiental important. Per aquest motiu, des del consistori s’ha de fer aquest seguiment per assegurar-se que les obres es fan segons el que s’ha previst.
El regidor de Planejament i Urbanisme ha detallat que ara començaran dues fases “crítiques” d’aquest projecte: el tram entre la Palanca de Can Sedó a les Illes i la zona de l’Areny del Molí, un dels trams més complicats i en el qual s’haurà de travessar el riu fins a sis vegades. Serradó ha destacat que aquesta fase de l’Areny del Molí "serà la més molesta per la ciutadania" i també ha avançat que està pendent de reunir-se amb la Societat Unió de Pescadors Esportius d’Olesa per informar-los de les afectacions.
Serradó ha informat que la previsió és que el tram fins a la zona de les Illes acabi abans de Setmana Santa i que a l’Areny del Molí els treballs es facin a partir de l’abril i que es puguin acabar abans de l’estiu. La previsió és acabar tot el col·lector de salmorres d’Olesa durant aquesta tardor.
A més d’aquests dos trams, Serradó ha dit que "cal posar el focus en els trams acabats per veure com es treballa la llera per recuperar el bosc de ribera". Aquesta es tracta d'una zona molt sensible, que és parc natural i que forma part de la Xarxa Natura 2000.
Una obra molt esperada
El nou col·lector de salmorres que s’està col·locant entre la depuradora d’Abrera i Castellgalí és una obra molt necessària i reclamada a Olesa de Montserrat. L’actual col·lector de fibrociment es va construir el 1982, tot i que no va entrar en funcionament fins el 1988 i transporta les aigües salobres provinents de la mineria de potassa del Bages. Tot i que el material del que està fet la canonada és altament resistent a ambient salins, les juntes són metàl·liques i s'acaben corroint, i més encara, amb les temperatures altes de l'estiu. En els darrers anys, aquest col·lector ha patit nombrosos vessaments d’aigua, que pel seu alt contingut salí, provocant un gran impacte a cultius, flora i fauna.
Aquestes fugues provocaven un impacte elevat sobre l’aqüífer de la cubeta d’Abrera i sobre el bosc de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, amb danys que són permanents en el temps.
El març de 2023 van començar les obres del nou col·lector que s’està posant, en general, paral·lel a l’actual. La nova canonada té gairebé el doble de capacitat (80 cm) i tindrà un sistema de monitoratge que, en cas de fuita, permetrà saber el punt exacte per tal d’actuar amb rapidesa i eficiència.
El projecte del nou col·lector en la seva totalitat té un pressupost aproximat que supera els 100 milions d’euros, uns 12 dels quals s’invertiran al tram d’Olesa de Montserrat. La inversió l’assumeix en un 90 % les empreses de la mineria i el restant l’Agència Catalana de l’Aigua.